Agenda

 Olga Xirinacs és una dona de vora la mar i de la mar ha tret els seus poemes. Peixos, crustacis i altres pobladors del mar seran protagonistes dels seus versos. També la gent que viu de la mar, els pescadors ; o la que en gaudeix: les nenes i els nens que juguen a la platja. Tot aquest món us el vull mostrar en un petit però sentit espectacle, molt adient per una biblioteca o una aula. Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova. Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació. Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

 Si la realitat se’t fa petita cal que la imaginació t’ajudi a seguir endavant. Aquesta és la idea en la que es fonamenta l’espectacle Roda el Món. En Lau, el protagonista,que ja coneix tots els països del món, només viatjant és feliç. Gràcies a la bona idea de la seva mare i en un vell diari del seu besavi viatger com ell, trobarà la solució al seu problema. En Lau és viatger incansable que ja ha recorregut tots els racons del món. Gràcies a un vell libre de viatges coneixerà els països fantàstics. En Lau és un viatger incansable que, fart de recórrer tots els països del món, decideix cercar llocs imaginaris on anar. D’aquesta manera viatjarà al país dels Lleugers, al dels Ploramiques, coneixerà els Rodons, s’escaparà dels Acolorits i tindrà una topada amb el senyor Cantellut. De tots aquests països en surt escaldat i cansat, però molt sorprès, tornarà cap a casa amb una darrera sorpresa que no us podem explicar. Amb l’aparició d’un Lau de carn i ossos acabarà el viatge, i a la fi en descobreix l’aspecte positiu de cada món visitat.

 Olga Xirinacs és una dona de vora la mar i de la mar ha tret els seus poemes. Peixos, crustacis i altres pobladors del mar seran protagonistes dels seus versos. També la gent que viu de la mar, els pescadors ; o la que en gaudeix: les nenes i els nens que juguen a la platja. Tot aquest món us el vull mostrar en un petit però sentit espectacle, molt adient per una biblioteca o una aula. Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova. Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació. Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

 No a tothom li agrada fer petons, ni que li facin. Per a certs joves és una verdadera creu… PETONS parla d’aquest problema i de com l’amistat és capaç de resoldre-ho. Titelles originals, decorats simples però eficaços, una il·luminació que acompanya cada escena i una música feta al mil·límetre, ens ajuden a entrar en aquesta petonera història. L’aventura de la Marga dins el seu amic Òscar a la recerca dels PETONS. L’Òscar, que té dotze anys, s’ha tornat força rebel i ara es nega a fer PETONS. Tant la seva família, com la Marga, una amiga de tota la vida, estan molt preocupats: per què no vol fer PETONS. El Dr. Prim diu que si pogués ficar-se a dintre del noi, potser podria esbrinar què li passa…Ahhhh….Quina bona idea! -pensa la Marga…Arribaré al fons de la qüestió. D’aquesta manera, la Marga comença la seva aventura per dins del cos de l’Òscar: un viatge a la recerca dels PETONS…. Aquest espectacle neix de l’observació de la seva autora pel que fa els sentiments: com els gestionem, si els expressem lliurement o els ocultem per por, vergonya o prejudicis socials. PETONS vol ser una reflexió entorn a la comunicació tant verbal com afectiva. Tot i la seva vessant didàctica, PETONS és, fonamentalment, un divertiment, una farsa, una comèdia amb personatges ben dibuixats i que reflecteixen els trets més remarcables de molta de la gent que ens envolta….: “un espectacle tan real com un somni i tan somiat com un PETÓ”

 No a tothom li agrada fer petons, ni que li facin. Per a certs joves és una verdadera creu… PETONS parla d’aquest problema i de com l’amistat és capaç de resoldre-ho. Titelles originals, decorats simples però eficaços, una il·luminació que acompanya cada escena i una música feta al mil·límetre, ens ajuden a entrar en aquesta petonera història. L’aventura de la Marga dins el seu amic Òscar a la recerca dels PETONS. L’Òscar, que té dotze anys, s’ha tornat força rebel i ara es nega a fer PETONS. Tant la seva família, com la Marga, una amiga de tota la vida, estan molt preocupats: per què no vol fer PETONS. El Dr. Prim diu que si pogués ficar-se a dintre del noi, potser podria esbrinar què li passa…Ahhhh….Quina bona idea! -pensa la Marga…Arribaré al fons de la qüestió. D’aquesta manera, la Marga comença la seva aventura per dins del cos de l’Òscar: un viatge a la recerca dels PETONS…. Aquest espectacle neix de l’observació de la seva autora pel que fa els sentiments: com els gestionem, si els expressem lliurement o els ocultem per por, vergonya o prejudicis socials. PETONS vol ser una reflexió entorn a la comunicació tant verbal com afectiva. Tot i la seva vessant didàctica, PETONS és, fonamentalment, un divertiment, una farsa, una comèdia amb personatges ben dibuixats i que reflecteixen els trets més remarcables de molta de la gent que ens envolta….: “un espectacle tan real com un somni i tan somiat com un PETÓ”

 Aquest Mar nostre està ple d’històries i en aquest tastet us en presento quatre de ben diferents: una de Mallorca, un altra del desert del Sàhara, la tercera de Turquia i la darrera que arrenca a Venècia però ens farà anar fins a l’Índia per acabar altra cop a la ciutat italiana. I tot axó amb la col·laboració del públic. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants titelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

 Resumir en menys d’una hora aquesta brillant peça de la nostra literatura no és pas una feina fàcil, però ens hi hem atrevit i el resultat són més de tretze titelles que ens expliquen la vida i miracles de Tirant, la seves lluites i victòries i el seu enorme i desgraciat amor per la Carmesina. Un apropament a un dels grans llibres de la literatura mundial, fet amb atreviment i respecte. L’espectacle arrenca amb l’enterrament d’en Tirant i aquest punt de partida serveix per donar un salt enrera i esbrinar què va passar fins arribar a la seva mort. Tirant, armat cavaller, surt d’Anglaterra en companyia de Diafebus, Hipòlit i del jove príncep Felip. Camí de Sicília la primera ensopegada és la batalla a l’Estret de Gibraltar. Després, les peripècies a Sicilia, la marxa cap a Costantinopla, la lliberació de Rodes, etc. Però no tot són gestes bèl.liques, en Tirant viu amors amb la princesa Carmesina, amb l’ajunt de la minyona de la jova, Plaerdemavida, i amb els entrebancs que posa la dida Viduareposada. Aquesta versió de “Tirant lo Blanc” vol ser una eina més per iniciar a l’alumnat no només en els relats cavallerescos, sinó en el plaer i el divertiment que pot proporcionar la nostra literatura històrica.

 L’alegria és fonamental per a viure i l’absència de colors no propicia gaire sentir-se content. Així amb la feina de tot el poble aconseguiran tenir els colors i trobaran la felicitat. Amb aquest espectacle volem apropar al públic de tres a set anys els valors de l’esforç i la cooperació, sense deixar de ser una proposta divertida , participativa i molt a l’abast d’aquestes edats. La gent d’un poble trist i gris faran viatges per trobar els colors i l’alegria… Ens trobem en un poblet trist i gris, que no coneix cap color llevat del blanc i del negre. Els seus habitants decideixen marxar a córrer el món, amb la intenció de veure què hi ha més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides. Cadascú viatjarà d’una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. Cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou. Poc a poc pintaran el poble i els propis vestits. Tot acabarà amb la Gran Festa dels Colors.

 L’alegria és fonamental per a viure i l’absència de colors no propicia gaire sentir-se content. Així amb la feina de tot el poble aconseguiran tenir els colors i trobaran la felicitat. Amb aquest espectacle volem apropar al públic de tres a set anys els valors de l’esforç i la cooperació, sense deixar de ser una proposta divertida , participativa i molt a l’abast d’aquestes edats. La gent d’un poble trist i gris faran viatges per trobar els colors i l’alegria… Ens trobem en un poblet trist i gris, que no coneix cap color llevat del blanc i del negre. Els seus habitants decideixen marxar a córrer el món, amb la intenció de veure què hi ha més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides. Cadascú viatjarà d’una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. Cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou. Poc a poc pintaran el poble i els propis vestits. Tot acabarà amb la Gran Festa dels Colors.

 Una certa recreació de “Romeu i Julieta” aquest cop, però, amb un final en positiu. Un espectacle que ens porta a reflexionar sobre la estupidesa que significa la discriminació racial, adaptat al públic infantil, però que en cap cas deixa indiferent a la gent més gran. Les famílies dels Blaus i els Grocs no es poden veure ni en pintura. La filla dels Grocs i el fill dels Blaus, malgrat l’oposició de les famílies seran amics i molt més i demostraran que el color no es obstacle per estimar-se. Els blaus tenen un fill, en Blau Cel, i els grocs una filla, la Groga Llimona. Cap de les dues famílies deixa que juguin tot dos junts, perquè, no només són nen i nena, sinó, que també són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió, quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En Pere Pintamones, l’adroguer, prepara, com cada dia, la seva parada i, tot endreçant sabons i llexius va contant aquesta història: La família dels Blaus no pot veure ni en pintura la família dels Grocs. Els primers tenen un fill, en Blau Cel, i els segons una filla, la Groga Llimona. Naturalment cap de les dues famílies deixa que els seus fills juguin tot dos junts, perquè no només són nen i nena, sinó, i més important encara, són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió; així que quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En un primer moment, tot va com una seda, però, en fer-se fosc, esclata una tormenta i les coses ja no semblen tat boniques. Per sort hi apareix un mussol, disposat a fer-los companyia. A l’endemà es troben davant d’una meravella: l’Arc de St. Martí. Els joves, fascinats pels seus brillants colors, decideixen anar a cercar el seu origen. D’aquesta manera tots tres, perquè el mussol resol ajudar-los, arriben al país de l’Arc de St. Martí. Aquesta contrada està habitada per un personatge, en Coloraines, que és l’inventor dels colors i que no mostra cap inconvenient en deixar que els viatgers s’instal·lin en aquest meravellós racó del món. Al país dels colors, en Blau Cel i la Groga Llimona viuen tan feliços decideixen tenir descendència. Així de la parella neixen dos fills, un nen i una nena, d’un preciós color verd. Tots quatre junts tornaran al país de llurs famílies, que per fi acceptaran que el fet de tenir la pell de diferents colors no es cap problema. La jove parella es construirà una casa de tots els colors i la nova vida començarà amb una festa.

 Una certa recreació de “Romeu i Julieta” aquest cop, però, amb un final en positiu. Un espectacle que ens porta a reflexionar sobre la estupidesa que significa la discriminació racial, adaptat al públic infantil, però que en cap cas deixa indiferent a la gent més gran. Les famílies dels Blaus i els Grocs no es poden veure ni en pintura. La filla dels Grocs i el fill dels Blaus, malgrat l’oposició de les famílies seran amics i molt més i demostraran que el color no es obstacle per estimar-se. Els blaus tenen un fill, en Blau Cel, i els grocs una filla, la Groga Llimona. Cap de les dues famílies deixa que juguin tot dos junts, perquè, no només són nen i nena, sinó, que també són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió, quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En Pere Pintamones, l’adroguer, prepara, com cada dia, la seva parada i, tot endreçant sabons i llexius va contant aquesta història: La família dels Blaus no pot veure ni en pintura la família dels Grocs. Els primers tenen un fill, en Blau Cel, i els segons una filla, la Groga Llimona. Naturalment cap de les dues famílies deixa que els seus fills juguin tot dos junts, perquè no només són nen i nena, sinó, i més important encara, són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió; així que quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En un primer moment, tot va com una seda, però, en fer-se fosc, esclata una tormenta i les coses ja no semblen tat boniques. Per sort hi apareix un mussol, disposat a fer-los companyia. A l’endemà es troben davant d’una meravella: l’Arc de St. Martí. Els joves, fascinats pels seus brillants colors, decideixen anar a cercar el seu origen. D’aquesta manera tots tres, perquè el mussol resol ajudar-los, arriben al país de l’Arc de St. Martí. Aquesta contrada està habitada per un personatge, en Coloraines, que és l’inventor dels colors i que no mostra cap inconvenient en deixar que els viatgers s’instal·lin en aquest meravellós racó del món. Al país dels colors, en Blau Cel i la Groga Llimona viuen tan feliços decideixen tenir descendència. Així de la parella neixen dos fills, un nen i una nena, d’un preciós color verd. Tots quatre junts tornaran al país de llurs famílies, que per fi acceptaran que el fet de tenir la pell de diferents colors no es cap problema. La jove parella es construirà una casa de tots els colors i la nova vida començarà amb una festa.

 Una certa recreació de “Romeu i Julieta” aquest cop, però, amb un final en positiu. Un espectacle que ens porta a reflexionar sobre la estupidesa que significa la discriminació racial, adaptat al públic infantil, però que en cap cas deixa indiferent a la gent més gran. Les famílies dels Blaus i els Grocs no es poden veure ni en pintura. La filla dels Grocs i el fill dels Blaus, malgrat l’oposició de les famílies seran amics i molt més i demostraran que el color no es obstacle per estimar-se. Els blaus tenen un fill, en Blau Cel, i els grocs una filla, la Groga Llimona. Cap de les dues famílies deixa que juguin tot dos junts, perquè, no només són nen i nena, sinó, que també són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió, quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En Pere Pintamones, l’adroguer, prepara, com cada dia, la seva parada i, tot endreçant sabons i llexius va contant aquesta història: La família dels Blaus no pot veure ni en pintura la família dels Grocs. Els primers tenen un fill, en Blau Cel, i els segons una filla, la Groga Llimona. Naturalment cap de les dues famílies deixa que els seus fills juguin tot dos junts, perquè no només són nen i nena, sinó, i més important encara, són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió; així que quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En un primer moment, tot va com una seda, però, en fer-se fosc, esclata una tormenta i les coses ja no semblen tat boniques. Per sort hi apareix un mussol, disposat a fer-los companyia. A l’endemà es troben davant d’una meravella: l’Arc de St. Martí. Els joves, fascinats pels seus brillants colors, decideixen anar a cercar el seu origen. D’aquesta manera tots tres, perquè el mussol resol ajudar-los, arriben al país de l’Arc de St. Martí. Aquesta contrada està habitada per un personatge, en Coloraines, que és l’inventor dels colors i que no mostra cap inconvenient en deixar que els viatgers s’instal·lin en aquest meravellós racó del món. Al país dels colors, en Blau Cel i la Groga Llimona viuen tan feliços decideixen tenir descendència. Així de la parella neixen dos fills, un nen i una nena, d’un preciós color verd. Tots quatre junts tornaran al país de llurs famílies, que per fi acceptaran que el fet de tenir la pell de diferents colors no es cap problema. La jove parella es construirà una casa de tots els colors i la nova vida començarà amb una festa.

 Una certa recreació de “Romeu i Julieta” aquest cop, però, amb un final en positiu. Un espectacle que ens porta a reflexionar sobre la estupidesa que significa la discriminació racial, adaptat al públic infantil, però que en cap cas deixa indiferent a la gent més gran. Les famílies dels Blaus i els Grocs no es poden veure ni en pintura. La filla dels Grocs i el fill dels Blaus, malgrat l’oposició de les famílies seran amics i molt més i demostraran que el color no es obstacle per estimar-se. Els blaus tenen un fill, en Blau Cel, i els grocs una filla, la Groga Llimona. Cap de les dues famílies deixa que juguin tot dos junts, perquè, no només són nen i nena, sinó, que també són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió, quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En Pere Pintamones, l’adroguer, prepara, com cada dia, la seva parada i, tot endreçant sabons i llexius va contant aquesta història: La família dels Blaus no pot veure ni en pintura la família dels Grocs. Els primers tenen un fill, en Blau Cel, i els segons una filla, la Groga Llimona. Naturalment cap de les dues famílies deixa que els seus fills juguin tot dos junts, perquè no només són nen i nena, sinó, i més important encara, són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió; així que quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En un primer moment, tot va com una seda, però, en fer-se fosc, esclata una tormenta i les coses ja no semblen tat boniques. Per sort hi apareix un mussol, disposat a fer-los companyia. A l’endemà es troben davant d’una meravella: l’Arc de St. Martí. Els joves, fascinats pels seus brillants colors, decideixen anar a cercar el seu origen. D’aquesta manera tots tres, perquè el mussol resol ajudar-los, arriben al país de l’Arc de St. Martí. Aquesta contrada està habitada per un personatge, en Coloraines, que és l’inventor dels colors i que no mostra cap inconvenient en deixar que els viatgers s’instal·lin en aquest meravellós racó del món. Al país dels colors, en Blau Cel i la Groga Llimona viuen tan feliços decideixen tenir descendència. Així de la parella neixen dos fills, un nen i una nena, d’un preciós color verd. Tots quatre junts tornaran al país de llurs famílies, que per fi acceptaran que el fet de tenir la pell de diferents colors no es cap problema. La jove parella es construirà una casa de tots els colors i la nova vida començarà amb una festa.

lo sentimos este idioma no está en servicio

Una certa recreació de “Romeu i Julieta” aquest cop, però, amb un final en positiu. Un espectacle que ens porta a reflexionar sobre la estupidesa que significa la discriminació racial, adaptat al públic infantil, però que en cap cas deixa indiferent a la gent més gran. Les famílies dels Blaus i els Grocs no es poden veure ni en pintura. La filla dels Grocs i el fill dels Blaus, malgrat l’oposició de les famílies seran amics i molt més i demostraran que el color no es obstacle per estimar-se. Els blaus tenen un fill, en Blau Cel, i els grocs una filla, la Groga Llimona. Cap de les dues famílies deixa que juguin tot dos junts, perquè, no només són nen i nena, sinó, que també són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió, quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En Pere Pintamones, l’adroguer, prepara, com cada dia, la seva parada i, tot endreçant sabons i llexius va contant aquesta història: La família dels Blaus no pot veure ni en pintura la família dels Grocs. Els primers tenen un fill, en Blau Cel, i els segons una filla, la Groga Llimona. Naturalment cap de les dues famílies deixa que els seus fills juguin tot dos junts, perquè no només són nen i nena, sinó, i més important encara, són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió; així que quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En un primer moment, tot va com una seda, però, en fer-se fosc, esclata una tormenta i les coses ja no semblen tat boniques. Per sort hi apareix un mussol, disposat a fer-los companyia. A l’endemà es troben davant d’una meravella: l’Arc de St. Martí. Els joves, fascinats pels seus brillants colors, decideixen anar a cercar el seu origen. D’aquesta manera tots tres, perquè el mussol resol ajudar-los, arriben al país de l’Arc de St. Martí. Aquesta contrada està habitada per un personatge, en Coloraines, que és l’inventor dels colors i que no mostra cap inconvenient en deixar que els viatgers s’instal·lin en aquest meravellós racó del món. Al país dels colors, en Blau Cel i la Groga Llimona viuen tan feliços decideixen tenir descendència. Així de la parella neixen dos fills, un nen i una nena, d’un preciós color verd. Tots quatre junts tornaran al país de llurs famílies, que per fi acceptaran que el fet de tenir la pell de diferents colors no es cap problema. La jove parella es construirà una casa de tots els colors i la nova vida començarà amb una festa.

Si la realitat se’t fa petita cal que la imaginació t’ajudi a seguir endavant. Aquesta és la idea en la que es fonamenta l’espectacle Roda el Món. En Lau, el protagonista,que ja coneix tots els països del món, només viatjant és feliç. Gràcies a la bona idea de la seva mare i en un vell diari del seu besavi viatger com ell, trobarà la solució al seu problema. En Lau és viatger incansable que ja ha recorregut tots els racons del món. Gràcies a un vell libre de viatges coneixerà els països fantàstics. En Lau és un viatger incansable que, fart de recórrer tots els països del món, decideix cercar llocs imaginaris on anar. D’aquesta manera viatjarà al país dels Lleugers, al dels Ploramiques, coneixerà els Rodons, s’escaparà dels Acolorits i tindrà una topada amb el senyor Cantellut. De tots aquests països en surt escaldat i cansat, però molt sorprès, tornarà cap a casa amb una darrera sorpresa que no us podem explicar. Amb l’aparició d’un Lau de carn i ossos acabarà el viatge, i a la fi en descobreix l’aspecte positiu de cada món visitat.

 L’alegria és fonamental per a viure i l’absència de colors no propicia gaire sentir-se content. Així amb la feina de tot el poble aconseguiran tenir els colors i trobaran la felicitat. Amb aquest espectacle volem apropar al públic de tres a set anys els valors de l’esforç i la cooperació, sense deixar de ser una proposta divertida , participativa i molt a l’abast d’aquestes edats. La gent d’un poble trist i gris faran viatges per trobar els colors i l’alegria… Ens trobem en un poblet trist i gris, que no coneix cap color llevat del blanc i del negre. Els seus habitants decideixen marxar a córrer el món, amb la intenció de veure què hi ha més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides. Cadascú viatjarà d’una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. Cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou. Poc a poc pintaran el poble i els propis vestits. Tot acabarà amb la Gran Festa dels Colors.

lo sentimos este idioma no está en servicio

ACTIVITATS A L’ILLA DIAGONAL: DEL 20 D’AGOST AL 10 DE SETEMBRE EXPOSICIÓ PERMANENT: 24 vitrines mostren escenes dels 13 espectacles de l’ESTENEDOR (al Vestíbul, planta baixa, de l’Illa Diagonal). TALLERS: De dilluns a dijous de cada setmana s’oferiran tallers per la mainada, de les 17:00 h a les 19:00 h (Monitores: Carme Calvet i Anna Albiol). REPRESENTACIONS TEATRALS: Tots els divendres i dissabtes.

Si la realitat se’t fa petita cal que la imaginació t’ajudi a seguir endavant. Aquesta és la idea en la que es fonamenta l’espectacle Roda el Món. En Lau, el protagonista,que ja coneix tots els països del món, només viatjant és feliç. Gràcies a la bona idea de la seva mare i en un vell diari del seu besavi viatger com ell, trobarà la solució al seu problema. En Lau és viatger incansable que ja ha recorregut tots els racons del món. Gràcies a un vell libre de viatges coneixerà els països fantàstics. En Lau és un viatger incansable que, fart de recórrer tots els països del món, decideix cercar llocs imaginaris on anar. D’aquesta manera viatjarà al país dels Lleugers, al dels Ploramiques, coneixerà els Rodons, s’escaparà dels Acolorits i tindrà una topada amb el senyor Cantellut. De tots aquests països en surt escaldat i cansat, però molt sorprès, tornarà cap a casa amb una darrera sorpresa que no us podem explicar. Amb l’aparició d’un Lau de carn i ossos acabarà el viatge, i a la fi en descobreix l’aspecte positiu de cada món visitat. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica