Agenda

Estrenem espectacle en el marc de les Festes de Gràcia. No us perdeu aquesta estrena! Farem una única funció! Us hi esperem!

Un petit espectacle, amb narracions i titelles, sobre poemes de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.
Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova.
Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació.
Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

Un petit espectacle, amb narracions i titelles, sobre poemes de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.
Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova.
Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació.
Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

Un seguit de Històries curtes per a tots els públics i per qualsevol escenari…
“Contarelles” es un espectacle fet amb petites històries i diferents tècniques titellaires.
ECO. Aquesta faula clàssica s’explica amb una combinació de titelles de tija i ombres xineses (solament es pot representar en sales que es puguin enfosquir totalment)
JOAN BOLA. Tres historietes protagonitzades per un simpàtic i senzill titella fet amb un guant i una bola de suro.
L’ESPASA DE PLATA. (És la història que substitueix a ECO, si l’espectacle és a l’aire lliure) Com recuperar l’espasa del rei ?, això és el que es pregunta el seu fill.
LA LLUNA ROJA. Els típics titelles de guant protagonitzaran aquesta història, en la que un ratolí famolenc, confon la lluna amb un formatge de bola.
ELS TRES GANDULS. Un petit conte mallorquí manipulat a la vista del públic: a la mort del Sr. Josep Mª l’herència serà pel seu fill més gandul, però de ben poc l’hi servirà.

Un petit espectacle, amb narracions i titelles, sobre poemes de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.
Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova.
Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació.
Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

Un petit espectacle, amb narracions i titelles, sobre poemes de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.

Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova.

Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació.

Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

Un petit espectacle, amb narracions i titelles, sobre poemes de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.

Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova.

Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació.

Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

Un petit espectacle, amb narracions i titelles, sobre poemes de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.
Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova.
Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació.
Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

La lluita del cavaller Guillem Dolorda per salvar la princesa Violant i el poble de St. Feliu de la fúria del Drac.
Fa molts i molts anys el tranquil poble de Sant Feliu del Llobregat, va viure uns fets singulars que haguessin pogut acabar en una terrible tragèdia.
La bellíssima Violant de Bar va fer estada a Sant Feliu abans d’entrar a la ciutat de Barcelona per maridar-se amb el rei Joan Ier.; la seva bellesa era tal que va enamorar bojament al senyor d’Olordre.
La dama Mamelluda, una pobre dona que maldava per aconseguir quatre bolets al bosc, es va topar amb un terrible drac, i abans de servir-li de sopar li va dir que al poble hi havia una donzella molt més tendre que no pas ella, la princesa Violant.
El drac marxà cap a Sant Feliu, i en arribar-hi es va topar amb el cavaller d’Olordre, qui el retà a una lluita a vida o mort: De bon començament el cavaller semblava no tenir-les totes, però en sortir la princesa al balcó per veure la baralla, el drac es va quedar encantat i el cavaller aprofità el descuit per deixar-lo ben mort.
A la fi tot va acabar bé i amb ballaruca, i naturalment la dolça Violant i el poble de Sant Feliu no van patir cap mal.

St. Feliu de Llobregat també és conegut com el poble de les garses. En Banyetes vol ser el rei de la festa i amb l’anell de la princesa Violant ho pot aconseguir. Sortosament, la Garsa ho impedirà.

La raó d’aquest nom la sap en Ramon, un vell que es distreu relatant antigues històries com aquesta.
Fa molts anys a St. Feliu hi vivia una colònia de garses que, a més de grallar i anar amunt i avall tot el dia, es dedicaven a menjar-se les collites dels pobles veïns. Però, això sí, mai de la vida tocaven ni un sol gra del blat dels camperols de la vila, que s’estimaven aquests sorollosos ocellots. Però a la idíl·lica convivència hi havia una excepció: en Banyetes, un vell brut, garrepa i malcarat que s’havia guanyat l’enemistat de tots el vilatans, sense excloure les garses, que es menjaven la collita dels camps d’aquest antipàtic personatge.
Fart d’aquesta situació, en Banyetes va planejar un pla, mitjançant el qual es venjaria de les garses i de la resta de veïns del poble: es faria amic dels ocells, guanyant així la seva confiança, per aconseguir robar l’anell de la Torre de la Presó, que ell es pensava que tenia poders màgics, però, de veritat, el que va passar és que el va convertir en un dimoni.
La mateixa garsa que li va proporcionar l’anell màgic, penedida de la seva acció va resoldre el problema.

St. Feliu de Llobregat també és conegut com el poble de les garses. En Banyetes vol ser el rei de la festa i amb l’anell de la princesa Violant ho pot aconseguir. Sortosament, la Garsa ho impedirà.

La raó d’aquest nom la sap en Ramon, un vell que es distreu relatant antigues històries com aquesta.
Fa molts anys a St. Feliu hi vivia una colònia de garses que, a més de grallar i anar amunt i avall tot el dia, es dedicaven a menjar-se les collites dels pobles veïns. Però, això sí, mai de la vida tocaven ni un sol gra del blat dels camperols de la vila, que s’estimaven aquests sorollosos ocellots. Però a la idíl·lica convivència hi havia una excepció: en Banyetes, un vell brut, garrepa i malcarat que s’havia guanyat l’enemistat de tots el vilatans, sense excloure les garses, que es menjaven la collita dels camps d’aquest antipàtic personatge.
Fart d’aquesta situació, en Banyetes va planejar un pla, mitjançant el qual es venjaria de les garses i de la resta de veïns del poble: es faria amic dels ocells, guanyant així la seva confiança, per aconseguir robar l’anell de la Torre de la Presó, que ell es pensava que tenia poders màgics, però, de veritat, el que va passar és que el va convertir en un dimoni.
La mateixa garsa que li va proporcionar l’anell màgic, penedida de la seva acció va resoldre el problema.

La lluita del cavaller Guillem Dolorda per salvar la princesa Violant i el poble de St. Feliu de la fúria del Drac.

Fa molts i molts anys el tranquil poble de Sant Feliu del Llobregat, va viure uns fets singulars que haguessin pogut acabar en una terrible tragèdia.
La bellíssima Violant de Bar va fer estada a Sant Feliu abans d’entrar a la ciutat de Barcelona per maridar-se amb el rei Joan Ier.; la seva bellesa era tal que va enamorar bojament al senyor d’Olordre.
La dama Mamelluda, una pobre dona que maldava per aconseguir quatre bolets al bosc, es va topar amb un terrible drac, i abans de servir-li de sopar li va dir que al poble hi havia una donzella molt més tendre que no pas ella, la princesa Violant.
El drac marxà cap a Sant Feliu, i en arribar-hi es va topar amb el cavaller d’Olordre, qui el retà a una lluita a vida o mort: De bon començament el cavaller semblava no tenir-les totes, però en sortir la princesa al balcó per veure la baralla, el drac es va quedar encantat i el cavaller aprofità el descuit per deixar-lo ben mort.
A la fi tot va acabar bé i amb ballaruca, i naturalment la dolça Violant i el poble de Sant Feliu no van patir cap mal.

St. Feliu de Llobregat també és conegut com el poble de les garses. En Banyetes vol ser el rei de la festa i amb l’anell de la princesa Violant ho pot aconseguir. Sortosament, la Garsa ho impedirà.

La raó d’aquest nom la sap en Ramon, un vell que es distreu relatant antigues històries com aquesta.
Fa molts anys a St. Feliu hi vivia una colònia de garses que, a més de grallar i anar amunt i avall tot el dia, es dedicaven a menjar-se les collites dels pobles veïns. Però, això sí, mai de la vida tocaven ni un sol gra del blat dels camperols de la vila, que s’estimaven aquests sorollosos ocellots. Però a la idíl·lica convivència hi havia una excepció: en Banyetes, un vell brut, garrepa i malcarat que s’havia guanyat l’enemistat de tots el vilatans, sense excloure les garses, que es menjaven la collita dels camps d’aquest antipàtic personatge.
Fart d’aquesta situació, en Banyetes va planejar un pla, mitjançant el qual es venjaria de les garses i de la resta de veïns del poble: es faria amic dels ocells, guanyant així la seva confiança, per aconseguir robar l’anell de la Torre de la Presó, que ell es pensava que tenia poders màgics, però, de veritat, el que va passar és que el va convertir en un dimoni.
La mateixa garsa que li va proporcionar l’anell màgic, penedida de la seva acció va resoldre el problema.

La lluita del cavaller Guillem Dolorda per salvar la princesa Violant i el poble de St. Feliu de la fúria del Drac.

Fa molts i molts anys el tranquil poble de Sant Feliu del Llobregat, va viure uns fets singulars que haguessin pogut acabar en una terrible tragèdia.
La bellíssima Violant de Bar va fer estada a Sant Feliu abans d’entrar a la ciutat de Barcelona per maridar-se amb el rei Joan Ier.; la seva bellesa era tal que va enamorar bojament al senyor d’Olordre.
La dama Mamelluda, una pobre dona que maldava per aconseguir quatre bolets al bosc, es va topar amb un terrible drac, i abans de servir-li de sopar li va dir que al poble hi havia una donzella molt més tendre que no pas ella, la princesa Violant.
El drac marxà cap a Sant Feliu, i en arribar-hi es va topar amb el cavaller d’Olordre, qui el retà a una lluita a vida o mort: De bon començament el cavaller semblava no tenir-les totes, però en sortir la princesa al balcó per veure la baralla, el drac es va quedar encantat i el cavaller aprofità el descuit per deixar-lo ben mort.
A la fi tot va acabar bé i amb ballaruca, i naturalment la dolça Violant i el poble de Sant Feliu no van patir cap mal.