Agenda

Si la realitat se’t fa petita cal que la imaginació t’ajudi a seguir endavant. Aquesta és la idea en la que es fonamenta l’espectacle Roda el Món. En Lau, el protagonista,que ja coneix tots els països del món, només viatjant és feliç. Gràcies a la bona idea de la seva mare i en un vell diari del seu besavi viatger com ell, trobarà la solució al seu problema. En Lau és viatger incansable que ja ha recorregut tots els racons del món. Gràcies a un vell libre de viatges coneixerà els països fantàstics. En Lau és un viatger incansable que, fart de recórrer tots els països del món, decideix cercar llocs imaginaris on anar. D’aquesta manera viatjarà al país dels Lleugers, al dels Ploramiques, coneixerà els Rodons, s’escaparà dels Acolorits i tindrà una topada amb el senyor Cantellut. De tots aquests països en surt escaldat i cansat, però molt sorprès, tornarà cap a casa amb una darrera sorpresa que no us podem explicar. Amb l’aparició d’un Lau de carn i ossos acabarà el viatge, i a la fi en descobreix l’aspecte positiu de cada món visitat. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

La clàssica història del petit personatge que en aquesta ocasió anirà a comprar taronges. Aquest clàssic dels contes per nens i nenes es presenta com una narració il·lustrada amb uns ninots de sobretaula, que de manera senzilla arriben a la comprensió dels infants més petits. Tenim especial cura en la caracterització de cadascun dels personatges, així com en la utilització d’un vocabulari ric, però a l’abast de tothom. La participació del públic forma part de l’activitat, i el fet de ser un conte tan conegut permet que tothom pugui prendre part.

No tinc por de tenir por. El protagonista, en Dani Vidal, és col·leccionista de pors i les guarda des de ben petit. Ara les té ben endreçades en capses, bosses o gàbies, ja que a cada por li pertoca un recipient diferent. Hi ha pors que ja estan seques i no li fan cap mal. D’altres encara es belluguen de tant en tant i algunes, fins i tot, no es deixen atrapar. Per sort, cada cop són més les que estan tancades i quietes als seus recipients. En Dani es presentarà, ens ensenyarà la seva col·lecció de pors i ens explicarà, en una mena de viatge en el temps, les pors que tenia de menut. Recorrerem amb ell els racons de casa seva en els quals trobarem i experimentarem les pors que s’hi amagaven i que encara s’hi amaguen. A continuació repetirem el recorregut, però aquesta vegada acompanyats de l’Emili, el pare del Dani, qui ens ensenyarà les solucions que va pensar per a les pors del seu fill. Quin és el seu remei? Fer una nova visita a cada racó de la casa i tocar, mirar i descobrir la veritat de cada una de les pors descobrint que per a totes existeix una explicació absolutament lògica. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa tècnica-artística

La clàssica història del petit personatge que en aquesta ocasió anirà a comprar taronges. Aquest clàssic dels contes per nens i nenes es presenta com una narració il·lustrada amb uns ninots de sobretaula, que de manera senzilla arriben a la comprensió dels infants més petits. Tenim especial cura en la caracterització de cadascun dels personatges, així com en la utilització d’un vocabulari ric, però a l’abast de tothom. La participació del públic forma part de l’activitat, i el fet de ser un conte tan conegut permet que tothom pugui prendre part.

 El desig de seduir de la Rateta té perills, sobretot quan pren partit pel pretendent equivocat. En la nostra versió ens hem permès alterar una mica la història amb nous pretendents i, sobretot, amb un final no cruent per la protagonista. Una versió un xic lliure amb d’inclusió d’algún animal diferent i amb un final feliç. Tothom coneix la història d’aquella rateta que es va enamorar d’un gat que se la volia menjar. El què aquí presentem és una versió lliure d’aquest relat amb un final menys dramàtic. La nostra rateta també trobarà molts pretendents: un porc, un cocodril, un gos, un camell, naturalment un gat i també un petit i botziner mosquit, que a la fi la salvarà de morir entre les dents del gat. Aquesta nova lectura de LA RATETA pretén treballar la idea que no hi ha ningú, per més petit o diferent que sigui, que no et pugui donar un cop de mà i no sigui digne de tenir-se en compte. Els personatges es mouen sobre una tauleta, mitjançant una tija que els hi surt del cap; el titellaire-narrador està, en tot moment, a la vista del públic.

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

No tinc por de tenir por. El protagonista, en Dani Vidal, és col·leccionista de pors i les guarda des de ben petit. Ara les té ben endreçades en capses, bosses o gàbies, ja que a cada por li pertoca un recipient diferent. Hi ha pors que ja estan seques i no li fan cap mal. D’altres encara es belluguen de tant en tant i algunes, fins i tot, no es deixen atrapar. Per sort, cada cop són més les que estan tancades i quietes als seus recipients. En Dani es presentarà, ens ensenyarà la seva col·lecció de pors i ens explicarà, en una mena de viatge en el temps, les pors que tenia de menut. Recorrerem amb ell els racons de casa seva en els quals trobarem i experimentarem les pors que s’hi amagaven i que encara s’hi amaguen. A continuació repetirem el recorregut, però aquesta vegada acompanyats de l’Emili, el pare del Dani, qui ens ensenyarà les solucions que va pensar per a les pors del seu fill. Quin és el seu remei? Fer una nova visita a cada racó de la casa i tocar, mirar i descobrir la veritat de cada una de les pors descobrint que per a totes existeix una explicació absolutament lògica. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa tècnica-artística

No tinc por de tenir por. El protagonista, en Dani Vidal, és col·leccionista de pors i les guarda des de ben petit. Ara les té ben endreçades en capses, bosses o gàbies, ja que a cada por li pertoca un recipient diferent. Hi ha pors que ja estan seques i no li fan cap mal. D’altres encara es belluguen de tant en tant i algunes, fins i tot, no es deixen atrapar. Per sort, cada cop són més les que estan tancades i quietes als seus recipients. En Dani es presentarà, ens ensenyarà la seva col·lecció de pors i ens explicarà, en una mena de viatge en el temps, les pors que tenia de menut. Recorrerem amb ell els racons de casa seva en els quals trobarem i experimentarem les pors que s’hi amagaven i que encara s’hi amaguen. A continuació repetirem el recorregut, però aquesta vegada acompanyats de l’Emili, el pare del Dani, qui ens ensenyarà les solucions que va pensar per a les pors del seu fill. Quin és el seu remei? Fer una nova visita a cada racó de la casa i tocar, mirar i descobrir la veritat de cada una de les pors descobrint que per a totes existeix una explicació absolutament lògica. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa tècnica-artística

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

  En l’any del centenari de Joana Raspall i a partir d’una petició del Festival de Titelles de Gavà, L’ESTENEDOR TEATRE vol acostar l’obra d’aquesta autora al públic. AMUNT I AVALL, amb JOANA RASPALL, és una passejada entre els seus poemes, topant-nos amb personatges i escenaris més imaginats que reals. Entendrem com és que la bruixa no pot veure els ratolins ni en pintura,  ens toparem amb una sirena perversa, o intentarem veure on van les hores que perdem, tot axó passejant pels carrers i les placetes d’un barri on velletes amables donen menjar als coloms, i on la mainada aprenen a estimar camí de l’escola, ens toparem amb un caçador desafortunat, que potser  coneixerà una fada de bo de bo, d’aquelles que ja no en queden, triangles, quadrats i altres figures geomètriques ens dibuixaran els escenaris d’aquesta passejada entre bombolles de sabó i núvols amb nassos de pallasso. Els personatges d’aquests poemes i petites narracions seran uns titelles fets amb fustes i ferros vells, bocins de ceràmica, retalls de roba i altres andròmines que faré actuar sobre una taula, mentre el sons de la guitarra faran  de coixí a la narració, tot creant un conjunt harmònic que aproparà la obra de la centenària autora a un públic que potser no la coneix, i que estic segur descobriran una creadora força més jove del que la seva edat faria creure.

Quasi bé tothom ha sentit a parlar de l’obra de Cervantes, encra que no tothom l’ha llegida. En aquest espectacle volem acostar aquest relat al públic, sobretot al més jove, d’una manera entretinguda i original. L’escena arrenca amb l’aparició d’un rodamón que, tot remanant les escombraries, troba un exemplar del Quijote. Després de maleïr a tots aquells que s’atreveixen a llençar llibres, l’home decideix axplicar a la gent que té davant aquesta història. Per fer-o s’ajuda d’uns titelles i d’uns elements construïts amb diferents materials trobats al contenidor. L’espectacle barreja la llengua catalana (amb explicacions del rodamón) i la castellana (amb tot el que diu Don Quijote i els altres personatges). L’espectacle és un resum de l’obra , de la qual es representen els passatges més acolorits i dinàmics.

Dents netes, sí !vol ser una lliçó divertida sobre la necessitat de mantenir la higiene dental. Es tracta d’un espectacle que defuig la monotonia retòrica, per endinsar-se en un món didàctic força visual que cerca la identificació de l’ infant amb el tàndem protagonista. La Neus una nena de sis anys te alergia a rentar-se les dents, el seu amic Raxid, li recorda els consells de la mestra de com s’an de cuidar la boca, la Neus “passa” del que li diuen tant en Raxid, com la mestra, fins i tot del que li diu el seu pare. No serà fins l’aparició del bacteri que li vol omplir la boca de caries, i sobretot gracies a l’intervenció d’en Raspall, que la nostra heroina reaccionarà i es converteirà en la defensora de l’higiene dental i la bona alimentació.

Dents netes, sí !vol ser una lliçó divertida sobre la necessitat de mantenir la higiene dental. Es tracta d’un espectacle que defuig la monotonia retòrica, per endinsar-se en un món didàctic força visual que cerca la identificació de l’ infant amb el tàndem protagonista. La Neus una nena de sis anys te alergia a rentar-se les dents, el seu amic Raxid, li recorda els consells de la mestra de com s’an de cuidar la boca, la Neus “passa” del que li diuen tant en Raxid, com la mestra, fins i tot del que li diu el seu pare. No serà fins l’aparició del bacteri que li vol omplir la boca de caries, i sobretot gracies a l’intervenció d’en Raspall, que la nostra heroina reaccionarà i es converteirà en la defensora de l’higiene dental i la bona alimentació.

Dents netes, sí !vol ser una lliçó divertida sobre la necessitat de mantenir la higiene dental. Es tracta d’un espectacle que defuig la monotonia retòrica, per endinsar-se en un món didàctic força visual que cerca la identificació de l’ infant amb el tàndem protagonista. La Neus una nena de sis anys te alergia a rentar-se les dents, el seu amic Raxid, li recorda els consells de la mestra de com s’an de cuidar la boca, la Neus “passa” del que li diuen tant en Raxid, com la mestra, fins i tot del que li diu el seu pare. No serà fins l’aparició del bacteri que li vol omplir la boca de caries, i sobretot gracies a l’intervenció d’en Raspall, que la nostra heroina reaccionarà i es converteirà en la defensora de l’higiene dental i la bona alimentació.