Agenda

ACTIVITATS A L’ILLA DIAGONAL: DEL 20 D’AGOST AL 10 DE SETEMBRE EXPOSICIÓ PERMANENT: 24 vitrines mostren escenes dels 13 espectacles de l’ESTENEDOR (al Vestíbul, planta baixa, de l’Illa Diagonal). TALLERS: De dilluns a dijous de cada setmana s’oferiran tallers per la mainada, de les 17:00 h a les 19:00 h (Monitores: Carme Calvet i Anna Albiol). REPRESENTACIONS TEATRALS: Tots els divendres i dissabtes.

Una vella rondalla del poble de sant Feliu de Llobregat que representem cada any a la Festa de tardor d’aquella localitat, on ja es pot considerara una tradició. Tot i que els seus protagonistes: la princesa Violant, el cavaller Guillem, la vella Mamelluda, i com no el Drac, la fan plenament adaptable a qualsevol altre indret. Amors impossibles, lluites a mort, i triomf del bé, vaja tot un clàssic. La lluita del cavaller Guillem Dolorda per salvar la princesa Violant i el poble de St. Feliu de la fúria del Drac. Fa molts i molts anys el tranquil poble de Sant Feliu del Llobregat, va viure uns fets singulars que haguessin pogut acabar en una terrible tragèdia. La bellíssima Violant de Bar va fer estada a Sant Feliu abans d’entrar a la ciutat de Barcelona per maridar-se amb el rei Joan Ier.; la seva bellesa era tal que va enamorar bojament al senyor d’Olordre. La dama Mamelluda, una pobre dona que maldava per aconseguir quatre bolets al bosc, es va topar amb un terrible drac, i abans de servir-li de sopar li va dir que al poble hi havia una donzella molt més tendre que no pas ella, la princesa Violant. El drac marxà cap a Sant Feliu, i en arribar-hi es va topar amb el cavaller d’Olordre, qui el retà a una lluita a vida o mort: De bon començament el cavaller semblava no tenir-les totes, però en sortir la princesa al balcó per veure la baralla, el drac es va quedar encantat i el cavaller aprofità el descuit per deixar-lo ben mort. A la fi tot va acabar bé i amb ballaruca, i naturalment la dolça Violant i el poble de Sant Feliu no van patir cap mal.

 Una certa recreació de “Romeu i Julieta” aquest cop, però, amb un final en positiu. Un espectacle que ens porta a reflexionar sobre la estupidesa que significa la discriminació racial, adaptat al públic infantil, però que en cap cas deixa indiferent a la gent més gran. Les famílies dels Blaus i els Grocs no es poden veure ni en pintura. La filla dels Grocs i el fill dels Blaus, malgrat l’oposició de les famílies seran amics i molt més i demostraran que el color no es obstacle per estimar-se. Els blaus tenen un fill, en Blau Cel, i els grocs una filla, la Groga Llimona. Cap de les dues famílies deixa que juguin tot dos junts, perquè, no només són nen i nena, sinó, que també són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió, quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En Pere Pintamones, l’adroguer, prepara, com cada dia, la seva parada i, tot endreçant sabons i llexius va contant aquesta història: La família dels Blaus no pot veure ni en pintura la família dels Grocs. Els primers tenen un fill, en Blau Cel, i els segons una filla, la Groga Llimona. Naturalment cap de les dues famílies deixa que els seus fills juguin tot dos junts, perquè no només són nen i nena, sinó, i més important encara, són de colors diferents. En Blau Cel i la Groga Llimona no entenen pas aquesta absurda decisió; així que quan es fan grans, decideixen marxar junts a fer un llarg viatge. En un primer moment, tot va com una seda, però, en fer-se fosc, esclata una tormenta i les coses ja no semblen tat boniques. Per sort hi apareix un mussol, disposat a fer-los companyia. A l’endemà es troben davant d’una meravella: l’Arc de St. Martí. Els joves, fascinats pels seus brillants colors, decideixen anar a cercar el seu origen. D’aquesta manera tots tres, perquè el mussol resol ajudar-los, arriben al país de l’Arc de St. Martí. Aquesta contrada està habitada per un personatge, en Coloraines, que és l’inventor dels colors i que no mostra cap inconvenient en deixar que els viatgers s’instal·lin en aquest meravellós racó del món. Al país dels colors, en Blau Cel i la Groga Llimona viuen tan feliços decideixen tenir descendència. Així de la parella neixen dos fills, un nen i una nena, d’un preciós color verd. Tots quatre junts tornaran al país de llurs famílies, que per fi acceptaran que el fet de tenir la pell de diferents colors no es cap problema. La jove parella es construirà una casa de tots els colors i la nova vida començarà amb una festa.

Una lliçó divertida que intentarà explicar com podem aprofitar al màxim aquest líquid vital. Aigua és un espectacle que tracta d’una breu representació que pretén, de manera divertida, parlar de l’ús racional d’aquest bé tant escàs com és l’aigua doça. L’espectacle arrenca amb una breu referència sobre què és l’aigua, i després ens explica com se’n fa un mal us, i com cal fer-la servir, al camp, a l’industria, al poble, o be a casa.

Si la realitat se’t fa petita cal que la imaginació t’ajudi a seguir endavant. Aquesta és la idea en la que es fonamenta l’espectacle Roda el Món. En Lau, el protagonista,que ja coneix tots els països del món, només viatjant és feliç. Gràcies a la bona idea de la seva mare i en un vell diari del seu besavi viatger com ell, trobarà la solució al seu problema. En Lau és viatger incansable que ja ha recorregut tots els racons del món. Gràcies a un vell libre de viatges coneixerà els països fantàstics. En Lau és un viatger incansable que, fart de recórrer tots els països del món, decideix cercar llocs imaginaris on anar. D’aquesta manera viatjarà al país dels Lleugers, al dels Ploramiques, coneixerà els Rodons, s’escaparà dels Acolorits i tindrà una topada amb el senyor Cantellut. De tots aquests països en surt escaldat i cansat, però molt sorprès, tornarà cap a casa amb una darrera sorpresa que no us podem explicar. Amb l’aparició d’un Lau de carn i ossos acabarà el viatge, i a la fi en descobreix l’aspecte positiu de cada món visitat. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

L’alegria és fonamental per a viure i l’absència de colors no propicia gaire sentir-se content. Així amb la feina de tot el poble aconseguiran tenir els colors i trobaran la felicitat. Amb aquest espectacle volem apropar al públic de tres a set anys els valors de l’esforç i la cooperació, sense deixar de ser una proposta divertida , participativa i molt a l’abast d’aquestes edats. La gent d’un poble trist i gris faran viatges per trobar els colors i l’alegria… Ens trobem en un poblet trist i gris, que no coneix cap color llevat del blanc i del negre. Els seus habitants decideixen marxar a córrer el món, amb la intenció de veure què hi ha més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides. Cadascú viatjarà d’una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. Cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou. Poc a poc pintaran el poble i els propis vestits. Tot acabarà amb la Gran Festa dels Colors. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

L’alegria és fonamental per a viure i l’absència de colors no propicia gaire sentir-se content. Així amb la feina de tot el poble aconseguiran tenir els colors i trobaran la felicitat. Amb aquest espectacle volem apropar al públic de tres a set anys els valors de l’esforç i la cooperació, sense deixar de ser una proposta divertida , participativa i molt a l’abast d’aquestes edats. La gent d’un poble trist i gris faran viatges per trobar els colors i l’alegria… Ens trobem en un poblet trist i gris, que no coneix cap color llevat del blanc i del negre. Els seus habitants decideixen marxar a córrer el món, amb la intenció de veure què hi ha més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides. Cadascú viatjarà d’una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. Cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou. Poc a poc pintaran el poble i els propis vestits. Tot acabarà amb la Gran Festa dels Colors. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

L’alegria és fonamental per a viure i l’absència de colors no propicia gaire sentir-se content. Així amb la feina de tot el poble aconseguiran tenir els colors i trobaran la felicitat. Amb aquest espectacle volem apropar al públic de tres a set anys els valors de l’esforç i la cooperació, sense deixar de ser una proposta divertida , participativa i molt a l’abast d’aquestes edats. La gent d’un poble trist i gris faran viatges per trobar els colors i l’alegria… Ens trobem en un poblet trist i gris, que no coneix cap color llevat del blanc i del negre. Els seus habitants decideixen marxar a córrer el món, amb la intenció de veure què hi ha més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides. Cadascú viatjarà d’una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. Cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou. Poc a poc pintaran el poble i els propis vestits. Tot acabarà amb la Gran Festa dels Colors. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Una història d’amistat entre una nena i una bestia nascuda fora de temps, que va creixent sense aturador . El problema que això provoca sembla que ha de tenir molt mala solució, però al final es resoldrà per a tothom. El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima. Un ou de diplodocus, tot surant les aigües del mar, ha recalat en una platja. La Fàtima, que hi cercava pedres, el troba i, així comencen els problemes… El petit diplodocus surt de l’ou i ràpidament es fa amic de la noia. Però en Diplo, nom del nou nat, comença a créixer d’una manera imparable i, com si es tractés d’un fenomen consecutiu, els problemes també es multipliquen: embolics de tràfic, histèries al mercat, etc. Davant l’enrenou, l’alcalde decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal: potser hauria de tancar-lo en un circ, o fer-ne salsitxes de dinosaure, o qui sap què…Però un cop de sort esquiva la tragèdia i, alhora, permet de descobrir una habilitat d’en Diplo que esdevé la seva salvació: serà el nou bomber del poble. “Diplo” és un espectacle que ultrapassa la vessant purament lúdica. La idea d’entretenir amb històries més o menys complexes és una prioritat que no perjudica pas el principi d’afegir valors ètics, de conscienciació, a les produccions adreçades a la mainada. I és precisament aquesta finalitat, la matèria essencial amb la qual es nodreix aquesta obra: tractar la qüestió de la diversitat cultural, de la solidaritat, de l’amistat… Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

La Fàtima es troba un ou, del que naixerà un Diplodocus. Agafa i se l’emporta a casa. A mesura que creixi l’animaló, aniran creixen els problemes… El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima.

La Fàtima es troba un ou, del que naixerà un Diplodocus. Agafa i se l’emporta a casa. A mesura que creixi l’animaló, aniran creixen els problemes… El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima.

La Fàtima es troba un ou, del que naixerà un Diplodocus. Agafa i se l’emporta a casa. A mesura que creixi l’animaló, aniran creixen els problemes… El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima.

 Una història d’amistat entre una nena i una bestia nascuda fora de temps, que va creixent sense aturador . El problema que això provoca sembla que ha de tenir molt mala solució, però al final es resoldrà per a tothom. El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima. Un ou de diplodocus, tot surant les aigües del mar, ha recalat en una platja. La Fàtima, que hi cercava pedres, el troba i, així comencen els problemes… El petit diplodocus surt de l’ou i ràpidament es fa amic de la noia. Però en Diplo, nom del nou nat, comença a créixer d’una manera imparable i, com si es tractés d’un fenomen consecutiu, els problemes també es multipliquen: embolics de tràfic, histèries al mercat, etc. Davant l’enrenou, l’alcalde decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal: potser hauria de tancar-lo en un circ, o fer-ne salsitxes de dinosaure, o qui sap què…Però un cop de sort esquiva la tragèdia i, alhora, permet de descobrir una habilitat d’en Diplo que esdevé la seva salvació: serà el nou bomber del poble. “Diplo” és un espectacle que ultrapassa la vessant purament lúdica. La idea d’entretenir amb històries més o menys complexes és una prioritat que no perjudica pas el principi d’afegir valors ètics, de conscienciació, a les produccions adreçades a la mainada. I és precisament aquesta finalitat, la matèria essencial amb la qual es nodreix aquesta obra: tractar la qüestió de la diversitat cultural, de la solidaritat, de l’amistat…

 Una història d’amistat entre una nena i una bestia nascuda fora de temps, que va creixent sense aturador . El problema que això provoca sembla que ha de tenir molt mala solució, però al final es resoldrà per a tothom. El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima. Un ou de diplodocus, tot surant les aigües del mar, ha recalat en una platja. La Fàtima, que hi cercava pedres, el troba i, així comencen els problemes… El petit diplodocus surt de l’ou i ràpidament es fa amic de la noia. Però en Diplo, nom del nou nat, comença a créixer d’una manera imparable i, com si es tractés d’un fenomen consecutiu, els problemes també es multipliquen: embolics de tràfic, histèries al mercat, etc. Davant l’enrenou, l’alcalde decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal: potser hauria de tancar-lo en un circ, o fer-ne salsitxes de dinosaure, o qui sap què…Però un cop de sort esquiva la tragèdia i, alhora, permet de descobrir una habilitat d’en Diplo que esdevé la seva salvació: serà el nou bomber del poble. “Diplo” és un espectacle que ultrapassa la vessant purament lúdica. La idea d’entretenir amb històries més o menys complexes és una prioritat que no perjudica pas el principi d’afegir valors ètics, de conscienciació, a les produccions adreçades a la mainada. I és precisament aquesta finalitat, la matèria essencial amb la qual es nodreix aquesta obra: tractar la qüestió de la diversitat cultural, de la solidaritat, de l’amistat…

 Una història d’amistat entre una nena i una bestia nascuda fora de temps, que va creixent sense aturador . El problema que això provoca sembla que ha de tenir molt mala solució, però al final es resoldrà per a tothom. El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima. Un ou de diplodocus, tot surant les aigües del mar, ha recalat en una platja. La Fàtima, que hi cercava pedres, el troba i, així comencen els problemes… El petit diplodocus surt de l’ou i ràpidament es fa amic de la noia. Però en Diplo, nom del nou nat, comença a créixer d’una manera imparable i, com si es tractés d’un fenomen consecutiu, els problemes també es multipliquen: embolics de tràfic, histèries al mercat, etc. Davant l’enrenou, l’alcalde decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal: potser hauria de tancar-lo en un circ, o fer-ne salsitxes de dinosaure, o qui sap què…Però un cop de sort esquiva la tragèdia i, alhora, permet de descobrir una habilitat d’en Diplo que esdevé la seva salvació: serà el nou bomber del poble. “Diplo” és un espectacle que ultrapassa la vessant purament lúdica. La idea d’entretenir amb històries més o menys complexes és una prioritat que no perjudica pas el principi d’afegir valors ètics, de conscienciació, a les produccions adreçades a la mainada. I és precisament aquesta finalitat, la matèria essencial amb la qual es nodreix aquesta obra: tractar la qüestió de la diversitat cultural, de la solidaritat, de l’amistat…

 Una història d’amistat entre una nena i una bestia nascuda fora de temps, que va creixent sense aturador . El problema que això provoca sembla que ha de tenir molt mala solució, però al final es resoldrà per a tothom. El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima. Un ou de diplodocus, tot surant les aigües del mar, ha recalat en una platja. La Fàtima, que hi cercava pedres, el troba i, així comencen els problemes… El petit diplodocus surt de l’ou i ràpidament es fa amic de la noia. Però en Diplo, nom del nou nat, comença a créixer d’una manera imparable i, com si es tractés d’un fenomen consecutiu, els problemes també es multipliquen: embolics de tràfic, histèries al mercat, etc. Davant l’enrenou, l’alcalde decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal: potser hauria de tancar-lo en un circ, o fer-ne salsitxes de dinosaure, o qui sap què…Però un cop de sort esquiva la tragèdia i, alhora, permet de descobrir una habilitat d’en Diplo que esdevé la seva salvació: serà el nou bomber del poble. “Diplo” és un espectacle que ultrapassa la vessant purament lúdica. La idea d’entretenir amb històries més o menys complexes és una prioritat que no perjudica pas el principi d’afegir valors ètics, de conscienciació, a les produccions adreçades a la mainada. I és precisament aquesta finalitat, la matèria essencial amb la qual es nodreix aquesta obra: tractar la qüestió de la diversitat cultural, de la solidaritat, de l’amistat…

 Una història d’amistat entre una nena i una bestia nascuda fora de temps, que va creixent sense aturador . El problema que això provoca sembla que ha de tenir molt mala solució, però al final es resoldrà per a tothom. El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima. Un ou de diplodocus, tot surant les aigües del mar, ha recalat en una platja. La Fàtima, que hi cercava pedres, el troba i, així comencen els problemes… El petit diplodocus surt de l’ou i ràpidament es fa amic de la noia. Però en Diplo, nom del nou nat, comença a créixer d’una manera imparable i, com si es tractés d’un fenomen consecutiu, els problemes també es multipliquen: embolics de tràfic, histèries al mercat, etc. Davant l’enrenou, l’alcalde decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal: potser hauria de tancar-lo en un circ, o fer-ne salsitxes de dinosaure, o qui sap què…Però un cop de sort esquiva la tragèdia i, alhora, permet de descobrir una habilitat d’en Diplo que esdevé la seva salvació: serà el nou bomber del poble. “Diplo” és un espectacle que ultrapassa la vessant purament lúdica. La idea d’entretenir amb històries més o menys complexes és una prioritat que no perjudica pas el principi d’afegir valors ètics, de conscienciació, a les produccions adreçades a la mainada. I és precisament aquesta finalitat, la matèria essencial amb la qual es nodreix aquesta obra: tractar la qüestió de la diversitat cultural, de la solidaritat, de l’amistat…

 Una història d’amistat entre una nena i una bestia nascuda fora de temps, que va creixent sense aturador . El problema que això provoca sembla que ha de tenir molt mala solució, però al final es resoldrà per a tothom. El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima. Un ou de diplodocus, tot surant les aigües del mar, ha recalat en una platja. La Fàtima, que hi cercava pedres, el troba i, així comencen els problemes… El petit diplodocus surt de l’ou i ràpidament es fa amic de la noia. Però en Diplo, nom del nou nat, comença a créixer d’una manera imparable i, com si es tractés d’un fenomen consecutiu, els problemes també es multipliquen: embolics de tràfic, histèries al mercat, etc. Davant l’enrenou, l’alcalde decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal: potser hauria de tancar-lo en un circ, o fer-ne salsitxes de dinosaure, o qui sap què…Però un cop de sort esquiva la tragèdia i, alhora, permet de descobrir una habilitat d’en Diplo que esdevé la seva salvació: serà el nou bomber del poble. “Diplo” és un espectacle que ultrapassa la vessant purament lúdica. La idea d’entretenir amb històries més o menys complexes és una prioritat que no perjudica pas el principi d’afegir valors ètics, de conscienciació, a les produccions adreçades a la mainada. I és precisament aquesta finalitat, la matèria essencial amb la qual es nodreix aquesta obra: tractar la qüestió de la diversitat cultural, de la solidaritat, de l’amistat…