Agenda

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

 Olga Xirinacs és una dona de vora la mar i de la mar ha tret els seus poemes. Peixos, crustacis i altres pobladors del mar seran protagonistes dels seus versos. També la gent que viu de la mar, els pescadors ; o la que en gaudeix: les nenes i els nens que juguen a la platja. Tot aquest món us el vull mostrar en un petit però sentit espectacle, molt adient per una biblioteca o una aula. Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova. Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació. Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

 Aquest Mar nostre està ple d’històries i en aquest tastet us en presento quatre de ben diferents: una de Mallorca, un altra del desert del Sàhara, la tercera de Turquia i la darrera que arrenca a Venècia però ens farà anar fins a l’Índia per acabar altra cop a la ciutat italiana. I tot axó amb la col·laboració del públic. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants titelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

Les lletres tenen el seu so, i quan és combinen entre elles formen paraules amb el seu significat. Fins i tot podríem dir que cada una té la seva personalitat. De tot això va aquest petit espectacle, especialment concebut per representar-se en biblioteques o aules. Un espectacle senzill ple dels sons , les lletres i les seves històries. Un seguit de petites històries, amb text i elements visuals, protagonitzades per les lletres. En alguns casos les pròpies lletres es converteixen en personatges, com la història de l’a minúscula i la U majúscula, on la més petita no serà la que surti més malparada. També l’anècdota de la turista, que exclama tantes OOOO davant els monuments de la ciutat que es converteixen en una O enorme i s’emporta l’estàtua que tan admira. De quina manera ho farà la ciutadania per poder-la contemplar si ha quedat penjada del campanar? En d’altres casos, les protagonistes són les paraules. Així, un alcalde excessivament modern, escolta la absurda proposta dels seus assessors i mana esborrar les lletres de la ciutat. El desastre apareixerà el dia que, tot acomplint les seves ordres, la senyoreta secretària estriparà la carta que els anuncia una desgràcia climatològica. Amb aquestes i altres històries, ens acostarem a les lletres i les paraules, tot passant una estona entretinguda. Un espectacle per a biblioteques, aules o espais reduïts

Aquest Mar nostre està ple d’històries i en aquest tastet us en presento quatre de ben diferents: una de Mallorca, un altra del desert del Sàhara, la tercera de Turquia i la darrera que arrenca a Venècia però ens farà anar fins a l’Índia per acabar altra cop a la ciutat italiana. I tot axó amb la col·laboració del públic. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants titelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

Quatre contes de quatre racons de la Mediterrània. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants ttelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

 Aquest Mar nostre està ple d’històries i en aquest tastet us en presento quatre de ben diferents: una de Mallorca, un altra del desert del Sàhara, la tercera de Turquia i la darrera que arrenca a Venècia però ens farà anar fins a l’Índia per acabar altra cop a la ciutat italiana. I tot axó amb la col·laboració del públic. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants titelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

Aquest Mar nostre està ple d’històries i en aquest tastet us en presento quatre de ben diferents: una de Mallorca, un altra del desert del Sàhara, la tercera de Turquia i la darrera que arrenca a Venècia però ens farà anar fins a l’Índia per acabar altra cop a la ciutat italiana. I tot axó amb la col·laboració del públic. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants titelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

Sant Feliu de Llobregat tenia fama pel gran nombre de garses que hi habitaven, d’aquí en va néixer una rondalla que a petició del seu ajuntament hem convertit en espectacle de titelles, i que cada any representem en les seves festes de tardor. Una garsa i un mal pagès en seran els protagonistes. La raó d’aquest nom la sap en Ramon, un vell que es distreu relatant antigues històries com aquesta. Fa molts anys a St. Feliu hi vivia una colònia de garses que, a més de grallar i anar amunt i avall tot el dia, es dedicaven a menjar-se les collites dels pobles veïns. Però, això sí, mai de la vida tocaven ni un sol gra del blat dels camperols de la vila, que s’estimaven aquests sorollosos ocellots. Però a la idíl·lica convivència hi havia una excepció: en Banyetes, un vell brut, garrepa i malcarat que s’havia guanyat l’enemistat de tots el vilatans, sense excloure les garses, que es menjaven la collita dels camps d’aquest antipàtic personatge. Fart d’aquesta situació, en Banyetes va planejar un pla, mitjançant el qual es venjaria de les garses i de la resta de veïns del poble: es faria amic dels ocells, guanyant així la seva confiança, per aconseguir robar l’anell de la Torre de la Presó, que ell es pensava que tenia poders màgics, però, de veritat, el que va passar és que el va convertir en un dimoni. La mateixa garsa que li va proporcionar l’anell màgic, penedida de la seva acció va resoldre el problema.

Una vella rondalla del poble de sant Feliu de Llobregat que representem cada any a la Festa de tardor d’aquella localitat, on ja es pot considerara una tradició. Tot i que els seus protagonistes: la princesa Violant, el cavaller Guillem, la vella Mamelluda, i com no el Drac, la fan plenament adaptable a qualsevol altre indret. Amors impossibles, lluites a mort, i triomf del bé, vaja tot un clàssic. La lluita del cavaller Guillem Dolorda per salvar la princesa Violant i el poble de St. Feliu de la fúria del Drac. Fa molts i molts anys el tranquil poble de Sant Feliu del Llobregat, va viure uns fets singulars que haguessin pogut acabar en una terrible tragèdia. La bellíssima Violant de Bar va fer estada a Sant Feliu abans d’entrar a la ciutat de Barcelona per maridar-se amb el rei Joan Ier.; la seva bellesa era tal que va enamorar bojament al senyor d’Olordre. La dama Mamelluda, una pobre dona que maldava per aconseguir quatre bolets al bosc, es va topar amb un terrible drac, i abans de servir-li de sopar li va dir que al poble hi havia una donzella molt més tendre que no pas ella, la princesa Violant. El drac marxà cap a Sant Feliu, i en arribar-hi es va topar amb el cavaller d’Olordre, qui el retà a una lluita a vida o mort: De bon començament el cavaller semblava no tenir-les totes, però en sortir la princesa al balcó per veure la baralla, el drac es va quedar encantat i el cavaller aprofità el descuit per deixar-lo ben mort. A la fi tot va acabar bé i amb ballaruca, i naturalment la dolça Violant i el poble de Sant Feliu no van patir cap mal.

Sant Feliu de Llobregat tenia fama pel gran nombre de garses que hi habitaven, d’aquí en va néixer una rondalla que a petició del seu ajuntament hem convertit en espectacle de titelles, i que cada any representem en les seves festes de tardor. Una garsa i un mal pagès en seran els protagonistes. La raó d’aquest nom la sap en Ramon, un vell que es distreu relatant antigues històries com aquesta. Fa molts anys a St. Feliu hi vivia una colònia de garses que, a més de grallar i anar amunt i avall tot el dia, es dedicaven a menjar-se les collites dels pobles veïns. Però, això sí, mai de la vida tocaven ni un sol gra del blat dels camperols de la vila, que s’estimaven aquests sorollosos ocellots. Però a la idíl·lica convivència hi havia una excepció: en Banyetes, un vell brut, garrepa i malcarat que s’havia guanyat l’enemistat de tots el vilatans, sense excloure les garses, que es menjaven la collita dels camps d’aquest antipàtic personatge. Fart d’aquesta situació, en Banyetes va planejar un pla, mitjançant el qual es venjaria de les garses i de la resta de veïns del poble: es faria amic dels ocells, guanyant així la seva confiança, per aconseguir robar l’anell de la Torre de la Presó, que ell es pensava que tenia poders màgics, però, de veritat, el que va passar és que el va convertir en un dimoni. La mateixa garsa que li va proporcionar l’anell màgic, penedida de la seva acció va resoldre el problema.

 Per què els protagonistes del conte “Els Tres Porquets” sempre han de ser nois? Per què el llop ha d’acabar sempre tan malparat? Aquests interrogants els hem respost amb la nostra versió d’aquest conte clàssic i per això hem alterat un xic el títol. 2 porquets i 1 porqueta és l’adaptació del tradicional conte dels 3 porquets.  Fitxa Tènica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Què és? Un espectacle de titelles adreçat a les nenes i nens d’escola bressol. Què explica? Un dia a la vida de casa de l’Ona, una casa unifamiliar, on conviuen la nena, el seu gos Kiso i la resta de la família, que poden ser: la Bego i l’Elia, el Ferran i el Víctor, o l’Elia i el Ferran. Com veieu, tres tipus diferents de mares i pares, tal com succeeix en la realitat. Com va néixer? En una xerrada amb l’Elia Martínez Cava, una vella i bona amiga, excel·lent educadora d’escola bressol i formadora d’altres professionals, va sorgir el tema de les noves realitats familiars. Just en aquell moment jo estava arrencant la creació d’un nou espectacle per a la canalla més petita amb una casa de nines que m’havia regalat un altre bon amic, en Joan Alborch (Milanta)  

Fitxa Tènica i Sinopsi

La Fàtima es troba un ou, del que naixerà un Diplodocus. Agafa i se l’emporta a casa. A mesura que creixi l’animaló, aniran creixen els problemes… El petit dinosaure surt de l’ou i es fa amic de la noia. Però ràpidament comença a crèixer molt i els seus problemes també. Davant l’enrenou que això representa, l’alcalde del poble decideix intervenir-hi i trobar un destí per l’animal. No obstant, un cop de sort per l’animal, fa esquivar la tragèdia i iaxí, finalment, en Diplo es podrà quedar amb la Fàtima.

 Per què els protagonistes del conte “Els Tres Porquets” sempre han de ser nois? Per què el llop ha d’acabar sempre tan malparat? Aquests interrogants els hem respost amb la nostra versió d’aquest conte clàssic i per això hem alterat un xic el títol. 2 porquets i 1 porqueta és l’adaptació del tradicional conte dels 3 porquets.  Fitxa Tènica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Què és? Un espectacle de titelles adreçat a les nenes i nens d’escola bressol. Què explica? Un dia a la vida de casa de l’Ona, una casa unifamiliar, on conviuen la nena, el seu gos Kiso i la resta de la família, que poden ser: la Bego i l’Elia, el Ferran i el Víctor, o l’Elia i el Ferran. Com veieu, tres tipus diferents de mares i pares, tal com succeeix en la realitat. Com va néixer? En una xerrada amb l’Elia Martínez Cava, una vella i bona amiga, excel·lent educadora d’escola bressol i formadora d’altres professionals, va sorgir el tema de les noves realitats familiars. Just en aquell moment jo estava arrencant la creació d’un nou espectacle per a la canalla més petita amb una casa de nines que m’havia regalat un altre bon amic, en Joan Alborch (Milanta)  

Fitxa Tènica i Sinopsi