No tinc por de tenir por.
El protagonista, en Dani Vidal, és col·leccionista de pors i les guarda des de ben petit. Ara les té ben endreçades en capses, bosses o gàbies, ja que a cada por li pertoca un recipient diferent. Hi ha pors que ja estan seques i no li fan cap mal. D’altres encara es belluguen de tant en tant i algunes, fins i tot, no es deixen atrapar. Per sort, cada cop són més les que estan tancades i quietes als seus recipients. En Dani es presentarà, ens ensenyarà la seva col·lecció de pors i ens explicarà, en una mena de viatge en el temps, les pors que tenia de menut. Recorrerem amb ell els racons de casa seva en els quals trobarem i experimentarem les pors que s’hi amagaven i que encara s’hi amaguen.
A continuació repetirem el recorregut, però aquesta vegada acompanyats de l’Emili, el pare del Dani, qui ens ensenyarà les solucions que va pensar per a les pors del seu fill. Quin és el seu remei? Fer una nova visita a cada racó de la casa i tocar, mirar i descobrir la veritat de cada una de les pors descobrint que per a totes existeix una explicació absolutament lògica.